Viatje a Camerun

Benvolgut Dani,

Com saps hem tornat de Camerun, Assela i jo, ahir dia 4 de març.

Ha estat un viatge dur, jo diria que molt dur, però també molt engrescador pel que fa al treball de l'Associació Selva Camerun, molt en especial pel Projecte Ajuts a l'Ensenyament. Hem pogut finançar estudis a 51 nens/es i joves, sense tu no hagués estat possible arribar en aquestes xifres. Hem constatat una cosa molt important per nosaltres: Que les famílies que ajudem ens necessiten, que realment estem actuant sobre els mes necessitats.

Hem explicat el resultat de l'anterior repte, no havíem estat a Camerun després de la teva/nostra Marató de Barcelona... M'hauria agradat que haguessis vist les seves cares quan explicàvem el que havies fet! I la seva cara de sorpresa quan els dèiem el NOU REPTE era d’incredulitat, sorpresa, agraïment i una certa sensació d'impotència per no saber què podien fer ells per ajudar-te.

En els propers dies ja aniràs veient algunes coses, però el motiu d'avui per escriure és el meu/nostre suport, de la Associació Selva Camerun al nou repte.

En un moment com l'actual en que la crisis ens fa mes difícil la vida a tots en el nostre entorn, tenir per objectiu ajudar a d'altres, que per cert viuen en crisis de forma permanent, hauria de ser un valor compartit. Malauradament nomes persones com tu amb valors molt arrelats en son conscients. És per això que donar-te les gràcies no em sembla prou, però no puc deixar de dir-te: GRÀCIES.

Al llarg d'aquest any he tingut el goig de poder apropar-me al teu entorn: Pare, mare, companys, família, amics... i això m'ha permès poder entendre més perquè ets com ets, aquella veritat antiga de "jo soc jo i el meu entorn" es fa mes palesa. Nomes puc dir-te cuidat i tingues cura d'aquest entorn perquè amb ell et queden grans coses per poder fer.

Es una gran satisfacció per a mi i pels meus tenir-te com amic i un honor per l'Associació Selva Camerun.

El nou repte serà un nou èxit i estarem amb tu, no ho dubtis.

Miquel Fernández

President de Selva Camerun

Posant els ciments.

Fa una mica més de 3 mesos que varem anunciar el nou Repte i, com que encara el vèiem una mica lluny, la cosa no ha acabat d’arrencar. Han estat mesos difícils per mi. Circumstàncies personals i, sobretot, laborals no m’han permès concentrar-me en el projecte. He nedat bastant però he de reconèixer que no tot el que hauria d’haver nedat.

Durant aquests mesos he anat incrementant la càrrega d’entrenaments i ara estic entrenant uns 5 dies per setmana amb unes càrregues d’uns 12.500m setmanals. Els començaments son difícils però aquest s’ha fet molt més suportable gràcies a la companyia del Toni Gámez, que m’ha acompanyat en tots els entrenaments que he fet fins ara. Gràcies Toni! També he tingut treball de peses, que em costa molt de complir perquè no m’agrada gens i molts exercicis de tècnica. És important que continuï depurant la meva tècnica, ja que en una travessia tan llarga s’han d’estalviar tots els esforços possibles. També he començat amb les sessions de descàrrega amb el fisioterapeuta del projecte, el Christian Fernández, que a partir d’ara es convertiran en un parell al mes. L’Albert Parreño ha estat amb mi en algunes sessions, corregint la tècnica i fent alguns tests... Hem descobert que necessito reptes per funcionar, així que em va posant fites mensuals que he d’anar assolint per comprovar que anem pel bon camí.

En definitiva, us vull comunicar que, encara que no hi ha hagut gaire activitat cara en fora, el projecte ha començat a caminar calladament. Potser sense la força que m’hagués agradat que tingués però sense pausa. Podríem dir que les parts més íntimes del projecte han començat a posar els ciments del que vindrà. No es pot començar la casa per la teulada i és exactament el que estem fent. Primer una cosa i després una altra. Uns ciments ben plantats per poder créixer adequadament. Hem començat a arrencar a poc a poc però veureu com a partir d’ara això anirà “in crescendo”. A més, estic convençut que quan encengui l’espurna tornareu a posar la llenya que m’encendrà. Estigueu preparats! 

Creuem els dits per creuar l'Estret!

Ja la tenim aquí! La nova edició de Reptes Solidaris s’inaugura quan fa un any just d’aquell 2 de novembre del 2010 en que vaig iniciar un projecte que no sabia com acabaria i que ha esdevingut la millor experiència que he viscut mai. Ara hem sumat més gent al projecte i hem decidit donar un pas més i fer una aposta encara més arriscada. Ens agrada el que fem i, a sobre, hem descobert que amb el que fem ens ajudem els uns als altres. Ajudem als amics de l’Associació Selva Camerun, aconseguim escolaritzar a nens sense recursos, a mi m’ajudeu a superar-me i Reptes Solidaris ens dona un motiu per comprometre’ns amb una causa justa. Aquest projecte es multiplica per sí sol, com més siguem més motivat estaré i com millor ho faci més nens podrem escolaritzar. Hem construït una força imparable.

Ja us vaig advertir que el nou Repte no us deixaria indiferents. Aquest cop creuarem l’Estret de Gibraltar nedant!!! Una aventura carregada de simbolisme que pretén apropar-nos al continent veí. Una mà estesa, una forma de dir que Àfrica existeix, que la tenim aquí al costat i que volem superar la vergonya que sentim quan mirem una terra que els Europeus van trossejar i es van repartir com els pirates ho fan amb el botí. Creuar l’Estret és molt més que nedar. És creuar el que ens separa per dir que a una banda i a l’altra volem exactament el mateix, volem mirar al futur. I per això mateix el nostre compromís es destina a l’educació de nenes i nens que no tenen accés a ella. No ens resignem a deixar-los a la cua i creuem l’Estret per portar el millor de nosaltres mateixos i una oportunitat de futur.

Amigues i amics, els que formem Reptes Solidaris tenim moltes ganes i avui posem en marxa la màquina però, igual que us vaig demanar fa tot just un any, us necessito. Junts podem! Creuem els dits per creuar l’Estret!

Dani Duro