dilluns, 16 de desembre del 2013
dilluns, 6 d’agost del 2012
dijous, 2 d’agost del 2012
Som-hi crack!!!!!
En aquesta
entrada podeu llegir el missatge que ens envia el Christian Fernández des de
Londres, on es troba com a fisioterapeuta de la Selecció Espanyola de
waterpolo femenina. El Christian és un excel·lent professional i una millor
persona que des del primer dia es va entregar a Reptes Solidaris. Ell m'ha fet
tots els massatges de descàrrega que he necessitat de franc perquè ha volgut
contribuir a que tot surti el millor possible. Moltes gràcies per ser com ets i
per ajudar-nos. Sense persones com tu, Christian, Reptes Solidaris no tindria
sentit.
Como muy
bien sabes no voy a poder acompañarte en tu reto de cruzar el estrecho, pero no
porque no me gustaría sino porque me encuentro en los JJOO de Londres
acompañando a la selección femenina de Waterpolo. No obstante no quiero dejar
de aprovechar para desearte mucha suerte y muchos ánimos en esta hazaña que
seguro que la vas a realizar tal y como te has propuesto.
Al igual
que sucede con el deporte profesional te has marcado un objetivo claro. La
única manera de conseguirlo es mediante una serie de factores humanos y de
profesionalidad. Has sido constante, tenaz, has preparado el reto con mucho esfuerzo
y sacrificio, has entrenado durante muchas horas...y estas cosas sólo las sabes
tú. Este tipo de hazañas, al igual que llegar a disputar unos Juegos Olímpicos,
no se consiguen por azar, la suerte en estos casos carece de importancia, o lo
preparas bien o no se consiguen. Por eso sé, y estoy convencido que el reto
solidario que te has marcado lo vas a resolver, no sin problemas evidentemente,
ya que nadar ese trayecto no es fácil, pero lo vas a resolver.
A
diferencia de la gente de la que me encuentro rodeada, gente que tendrán o no
una medalla como recompensa por conseguir su reto, tú conseguirás algo mucho
más bonito, que es que muchos niños y niñas se puedan colgar algún día su
medalla por haber tenido la suerte de recibir una educación gracias a una
persona generosa que pensó en ellos. Eso no tiene precio y no hay medallas de
ningún metal que puedan calificar este "Repte".
Así que
desde la Villa Olímpica
de Londres te deseo lo mejor, disfruta de lo que vas a vivir de lo que vas a
hacer y disfruta porque lo que te has planteado.
Un abrazo
muy grande!! Som-hi crack!!!!!"
Christian
Fernández Samprieto
dimarts, 10 de juliol del 2012
"Boca en la tierra" *
El passat dissabte 30 de
juny vaig intentar
Les previsions del temps eren
bones. Sabíem que hi hauria una mica de llevant però només de força 1 o 2. Començo
la travessia i no tinc gaires bones sensacions. Però a partir del 1er kilòmetre
trobo el meu ritme i em
sento bé. M ’oblido dels problemes i gaudeixo del paisatge. Vaig
tota l’estona sol. Trobo el 1er avituallament i em sorprèn que vaig per sota de
temps. M’estranya i pregunto si portem 2.500m. Em diuen que sí. Em sento tant bé
que només bec una mica i continuo. Però el 1er avituallament no estava a
2.500m, ni molt menys, amb la qual cosa l’arribada al 2n avituallament se’m fa
eterna. Arribo cansat i amb set. Ja no vaig tant bé de temps. Bec bastant,
menjo un plàtan i em pren un gel. Va ser un error no aprofitar el 1er
avituallament i ara ho pateixo. Menjar i beure em va bé i torno a agafar ritme,
a més de que comença a desaparèixer la rampa que m’havia començat a donar al
braç dret. Però les previsions no es compleixen i el llevant cada cop bufa més
fort. A la Costa Brava
el temps canvia amb facilitat. El mar està força arrissat i la corrent la tinc
en contra. Vaig sol. Em sento molt sol i amb poques ganes. Sobre el Km 6 veig
la barca que ha anat recollint els nedadors que no avancen suficientment i des
de la barca m’animen a que continuï, em diuen que vaig bé. Però no és la
sensació que tinc jo. Continuo una estona més però miro el rellotge i em
desanimo. Vaig fora de temps i tinc la corrent en contra. Em queden més de 4km
i és aleshores quan, més cabrejat que cansat, aixeco el braç i demano sortir.
És veritat que no estava tant
malament com per abandonar però el cap em va jugar una mala passada i el que
havia començat malament havia d’acabar malament. Això és el que vaig pensar i
em vaig ficar a un pou del que no vaig poder sortir. No estava bé, no havia
preparat bé
Ha estat una ensopegada però
no defalleixo. Al contrari, tinc més ganes que mai d’esmenar els errors. Tenim
un mes per fer pinya i treure això endavant i estic convençut que junts ho
aconseguirem! Ajudeu-me a aconseguir-ho!!!
* “Fuimos sed en el aire pero
boca en la tierra” de la cançó de Vetusta Morla “Boca en la tierra”.
dilluns, 4 de juny del 2012
Seguim!
Comencen a passar moltes coses al voltant de Reptes
Solidaris i es que ja només queden dos mesos per emprendre el viatge cap a
Tarifa.
El divendres passat vaig fer un entrenament amb l’Albert
per veure com estic i bé, el tema no és per llençar coets però tampoc per
preocupar-se. Podríem dir que estic en un aprovat justet, un nivell acceptable,
el que m’obliga a esforçar-me de debò en aquest dos mesos que queden per fer el
salt qualitatiu que necessitem per afrontar el repte amb certes garanties. No és
del tot dolent estar en aquesta situació, ja que a mi m’agrada treballar sota
pressió i això m’obligarà a no adormir-me. Sens dubte, seran dos mesos claus i
us necessitaré al meu costat.
En aquest escenari hem cregut convenient preparar un
objectiu a mig camí del repte i hem decidit que el 30 de juny faré una
travessia d’11Km que va de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols. Serà un test
important per veure el meu estat de forma, com em trobo en una distància tan
llarga i, sobretot, si ho aconsegueixo, em servirà a nivell mental, per
conscienciar-me que el repte és possible, ja que a vegades tinc molts dubtes. Si
no ho aconsegueixo potser em desanimaré en excés però millor saber com estem,
no? Al cap i a la fi ningú mai va pensar que seria fàcil i millor saber per on
trepitgem.
Paral·lelament a la preparació, seguim amb l’activitat pròpia
de l’Associació Selva Camerun i el dissabte es va celebrar el 3er Triatló
Solidari del Districte de Les Corts. La bona notícia d’aquest any és que tot el
que es recaptava anava a parar al Projecte d’Ajuts a l’ensenyament de l’Associació
Selva Camerun. L’activitat va ser un èxit i, a falta d’alguna recaptació més, l’Associació
Selva Camerun va rebre un xec de 850 euros que es destinaran íntegrament a la
escolarització de nens i nenes al Camerun. L’Associació tenia una paradeta amb
la que varem poder vendre articles de Camerun, explicar la tasca de l’Associació
i fer promoció del nostre repte.
En fi, que queden dos mesos per deixar-nos la pell i que
jo ho penso fer. Només us necessito a vosaltres!
Seguim!
dilluns, 14 de maig del 2012
Reptes Solidaris amb Fasttriatlon
Aquest diumenge es celebrarà el 1er Fasttriatlon al CanalOlímpic de Catalunya. Tot i que no he preparat la temporada de cara al triatló
no em penso perdre aquesta prova per diversos motius. El meu entrenador, l’AlbertParreño, és el seu líder i l’ànima del projecte. I amb ell em vaig iniciar al
triatló. És per això que puc dir que Fasttriatlon és el meu club fins i tot
abans de que existís, doncs he tingut la sort de conèixer la seva filosofia abans
del seu naixement.
Va ser gràcies a la filosofia i el know how de Fasttriatlon
que vaig aconseguir la marca de 3:13’45’’ a la Marató de Barcelona, el meu
primer Repte Solidari, obtenint gairebé 3.600 euros per escolaritzar a nens i
nenes sense recursos al Camerun. Fasttriatlon em va preparar física i
mentalment i també em va acompanyar el dia de la prova. I la nostra història
continua perquè Reptes Solidaris i Fasttriatlon van de la mà per aconseguir més
recursos pel projecte “Ajuts a l’ensenyament” de l’Associació Selva Camerun.
Fasttriatlon creu en el companyerisme i el treball en
equip. Combina i fa conviure als atletes del primer nivell amb els que
practiquem l’esport de forma amateur. És una família on es promociona i recolza
l’esport femení. Un club que pretén recolzar l’esport paralímpic. Fasttriatlon és
un club integrador, que prioritza el bon ambient i els respecte a tothom. En
definitiva, és un club que està al mon i que amb la seva forma d’entendre l’esport
també contribueix a tenir un mon millor. A més, és un club compromès amb Reptes
Solidaris, com ho sou tots els que heu decidit acompanyar-me en aquesta
aventura.
Aquest diumenge es disputaran quatre tipus de prova, a més
de la prova de Paratriatló i les Series Nacionals cadets i Junior, es disputarà
un triatló distància Sprint (750m nedant + 20Km de ciclisme + 5Km de carrera a
peu) i un Supersprint (300m nedant + 8Km de ciclisme + 2Km de carrera a peu). L’objectiu
principal d’aquesta última distància és obtenir una prova explosiva i més
espectacular i també apropar el triatló a aquells que es volen iniciar. Les
inscripcions han estat un èxit, en aquests moments queden molt poques places
lliures però els que encara no us heu animat, teniu temps fins aquest dimecres
dia 16 per inscriure-us. En qualsevol cas, esteu convidats a assistir com a públic
i participar d’aquesta festa de l’esport.
Per a inscripcions i tota la informació de la prova:
Animeu-vos
a ser un Faster més!
Dani Duro
diumenge, 11 de març del 2012
Viatje a Camerun
Benvolgut Dani,
Com saps hem tornat de Camerun, Assela i jo, ahir dia 4 de març.
Ha estat un viatge dur, jo diria que molt dur, però també molt engrescador pel que fa al treball de l'Associació Selva Camerun, molt en especial pel Projecte Ajuts a l'Ensenyament. Hem pogut finançar estudis a 51 nens/es i joves, sense tu no hagués estat possible arribar en aquestes xifres. Hem constatat una cosa molt important per nosaltres: Que les famílies que ajudem ens necessiten, que realment estem actuant sobre els mes necessitats.
Hem explicat el resultat de l'anterior repte, no havíem estat a Camerun després de la teva/nostra Marató de Barcelona... M'hauria agradat que haguessis vist les seves cares quan explicàvem el que havies fet! I la seva cara de sorpresa quan els dèiem el NOU REPTE era d’incredulitat, sorpresa, agraïment i una certa sensació d'impotència per no saber què podien fer ells per ajudar-te.
En els propers dies ja aniràs veient algunes coses, però el motiu d'avui per escriure és el meu/nostre suport, de la Associació Selva Camerun al nou repte.
En un moment com l'actual en que la crisis ens fa mes difícil la vida a tots en el nostre entorn, tenir per objectiu ajudar a d'altres, que per cert viuen en crisis de forma permanent, hauria de ser un valor compartit. Malauradament nomes persones com tu amb valors molt arrelats en son conscients. És per això que donar-te les gràcies no em sembla prou, però no puc deixar de dir-te: GRÀCIES.
Al llarg d'aquest any he tingut el goig de poder apropar-me al teu entorn: Pare, mare, companys, família, amics... i això m'ha permès poder entendre més perquè ets com ets, aquella veritat antiga de "jo soc jo i el meu entorn" es fa mes palesa. Nomes puc dir-te cuidat i tingues cura d'aquest entorn perquè amb ell et queden grans coses per poder fer.
Es una gran satisfacció per a mi i pels meus tenir-te com amic i un honor per l'Associació Selva Camerun.
El nou repte serà un nou èxit i estarem amb tu, no ho dubtis.
Miquel Fernández
President de Selva Camerun
Subscriure's a:
Missatges (Atom)